Quina és la font dels pensaments negatius?

L’aparició dels pensaments negatius pot venir donada per varies causes, si bé podem citar algunes categories que solen englobar la gènesi de la majoria d’aquest tipus d’idees poc realistes sobre nosaltres mateixos o el nostre entorn.

 

  • Tenir expectatives poc realistes. De vegades pensem que podem amb tot i no demanem ajut, o altres vegades ens posem fites massa elevades, descansem poc i no tenim en compte els límits personals. Ser poc realista amb determinades metes o possibilitats pot fer-nos molt de mal fins i tot sense ser-ne conscients. Les expectatives són útils com a motor de superació personal, si bé cal cuidar els nostres pensaments, anhels i saber equilibrar-los amb la realitat.
  • Minimitzar les coses positives. És la tendència a veure sempre el got mig buit i a no donar valor als nostres guanys, possibilitats i capacitats del dia a dia. Ni quan ens passa quelcom bo estem contents: sempre trobem alguna cosa que ens fa dir que podria haver estat millor. És cert, sempre queda marge per a la millora, però això no és una raó suficient per a treure valor del que ja hem fet bé o hem assolit amb la nostra capacitat personal i esforç.
  • Generalitzar. Sense parar-nos a pensar, molts de nosaltres pensem que si una cosa ha passat una vegada, tornarà a repetir-se. Els fets són circumstancials de cada moment i situació, i no tenen perquè convertir-se en esdeveniments repetitius. Generalitzar ens pot portar també a adoptar un rol de víctima i pensar en fatalismes innecessaris, poc probables si ho pensem a fons.
  • Autoculpar-se i ser catastrofista. Moltes persones tendim a culpar a la resta o a les situacions dels nostres errors, si bé també hi ha persones que s’ “auto-culpabilitzen” de tot, anant en contra de les pròpies capacitats, incloent moltes vegades coses de les que no han tingut cap responsabilitat. Això pot portar, en casos extrems, a ser fatalistes: pensen que tot el que ens envolta acabarà malament. La capacitat “d’encertar el futur” està al darrera de nombrosos pensaments negatius i ens pot portar a l’immobilisme davant la por al fatalisme.
  • Pensar només en termes de blanc o negre. Aquests pensaments negatius no deixen lloc als grisos: si quelcom ha sortit malament o ens hem equivocat, sembla que no hi hagi solució (“he fallat per complert”, “això només jo ho podia haver fet tant malament”…).

 

Els pensaments negatius amb freqüència ens fan patir. La millor manera d’abordar-los és prendre distància d’ells i intentar mirar-los des de fora, intentant analitzar què ens estem dient i per què. Els pensaments negatius són esgotadors i a mesura que ens deixem atrapar per ells es tornen més forts i recurrents. És recomanable cercar sempre el costat positiu de qualsevol persona o situació: fins i tot en les pitjors situacions, sempre hi ha quelcom de favorable i optimista. Potser ens costarà una mica de temps poder reconèixer-ho però ser capaç de veure els aspectes positius de les coses ens ajudarà a evitar la negativitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s